Fase: Tancament del diari
Competències treballades: Autoavaluació docent, construcció de la identitat professional
Model de reflexió utilitzat: John Dewey (experiència, reflexió i acció)

En començar aquest període de pràctiques, tenia certes expectatives sobre el que significava ser docent. Amb el pas de les setmanes, m’he adonat que la docència va molt més enllà d’impartir continguts: és acompanyar, guiar i motivar els alumnes en el seu procés d’aprenentatge.

Les activitats d’escriptura creativa i expressió oral m’han fet reflexionar sobre la importància de donar espai a la creativitat dins l’aula. He après que els alumnes responen millor quan se senten part activa del procés i quan tenen llibertat per experimentar i expressar-se.

També he vist la importància de l’avaluació formativa, especialment amb l’ús de la rúbrica. No només serveix per posar notes, sinó que també ajuda a fer conscient l’alumne del seu propi procés d’aprenentatge.

Aquesta experiència ha reafirmat la meva visió que l’ensenyament ha de ser reflexiu i adaptatiu. No tots els alumnes aprenen de la mateixa manera, i com a docent he de trobar estratègies que s’adaptin a les seves necessitats.

A més, la importància de l’autoavaluació i la reflexió en l’ensenyament és innegable. Si jo mateixa reflexiono sobre la meva pràctica docent i busco formes de millorar, també estic ensenyant als alumnes a fer-ho.

Per continuar evolucionant com a docent, em proposo:

• Fomentar una metodologia més reflexiva a l’aula, donant espai als alumnes per avaluar el seu aprenentatge.
• Integrar més eines digitals de manera crítica i efectiva.
• Utilitzar l’avaluació formativa com a eina de millora contínua, revisant i adaptant les rúbriques segons les necessitats dels alumnes.

Aquest període de pràctiques m’ha permès construir una identitat docent més clara i consolidar la meva visió de l’ensenyament. He après que la reflexió i l’adaptació constant són claus per a la millora de la pràctica docent.

Bibliografia
Dewey, J. (1933). How We Think: A Restatement of the Relation of Reflective Thinking to the Educative Process. D.C. Heath.

Fase: Tancament del diari
Competències treballades: Avaluació reflexiva, millora contínua, aprenentatge per experiència
Model de reflexió utilitzat: John Dewey (experiència, reflexió i acció)

1. Experiència: Com valoro els resultats d’aprenentatge?

Ara que he finalitzat aquesta fase del pràcticum, puc analitzar com ha estat el procés d’ensenyament-aprenentatge i quin ha estat el nivell d’assoliment dels objectius marcats. Durant aquestes setmanes, he treballat amb dos grups de 1r d’ESO amb enfocaments metodològics diferents, i això m’ha permès identificar punts forts i aspectes de millora.

En general, considero que els alumnes han assolit els objectius d’aprenentatge de manera satisfactòria. L’ús d’eines digitals, com Canva i la Intel·ligència Artificial (IA) per generar imatges, ha estat un factor clau per mantenir-los motivats i implicats en les activitats. També he notat que la seva capacitat d’expressió oral i estructuració del discurs ha millorat, especialment en el grup de 1r ESO A.

Un altre aspecte destacable ha estat la rúbrica d’avaluació, que ha servit com a guia per estructurar millor les notícies i les presentacions orals. Els alumnes han pogut valorar-se a si mateixos i als seus companys de manera crítica, identificant aspectes a millorar i reconeixent els punts forts del seu treball.

El fet que els alumnes hagin millorat en expressió oral i creativitat indica que un enfocament actiu i pràctic fomenta un aprenentatge més significatiu. Quan es permet als alumnes participar en processos creatius i reflexius, la seva implicació i motivació augmenten.

D’altra banda, el fet que alguns alumnes hagin tingut dificultats amb la projecció de veu i la fluïdesa m’indica que cal reforçar més aquests aspectes abans de les presentacions. Una possible causa és que no tots els alumnes tenen la mateixa confiança en parlar en públic i, per tant, seria útil introduir més activitats prèvies de preparació oral.

Pel que fa a la rúbrica, el seu ús ha estat clau per ajudar els alumnes a comprendre millor els criteris d’una bona notícia i d’una bona exposició oral. No obstant això, m’he adonat que caldria revisar-ne alguns aspectes per fer-la encara més clara i útil.

De cara a futures experiències docents, plantejo algunes accions per millorar:

• Treballar més la projecció de la veu i la fluïdesa en l’expressió oral amb exercicis específics abans de les presentacions.
• Revisar la rúbrica d’avaluació, assegurant-me que sigui clara i que cada criteri estigui ben definit per facilitar-ne l’ús.
• Continuar potenciant l’ús d’eines digitals, però afegint una reflexió sobre la seva aplicació en un context periodístic real.
• Fomentar més la reflexió dels alumnes sobre el seu propi aprenentatge, per exemple, mitjançant diaris reflexius curts després de cada activitat.

Aquest procés m’ha permès comprovar que la combinació d’eines innovadores, creativitat i reflexió pot tenir un impacte molt positiu en l’aprenentatge dels alumnes. La rúbrica d’avaluació s’ha mostrat com una eina essencial per guiar-los en aquest procés, i en el futur continuaré perfeccionant-ne l’ús.

També, a l’hora d’avaluar-los he fet servir una rúbrica que ha estat molt útil perquè l’alumnat entengui les notes que ha tret i en siguin conscients, la deixo a continuació:

Bibliografia
Dewey, J. (1933). How We Think: A Restatement of the Relation of Reflective Thinking to the Educative Process. D.C. Heath.
Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Expressió oral, competència comunicativa, creativitat, avaluació formativa
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön (reflexió en l’acció i sobre l’acció)

1. Descripció: Què ha passat?

Durant aquesta sessió, els alumnes de 1r ESO A van realitzar les seves presentacions orals sobre les notícies que havien elaborat prèviament. A diferència del que va passar amb 1r ESO D, en aquest grup es va notar un alt nivell d’originalitat tant en el contingut de les notícies com en la manera de presentar-les.

Les seves presentacions amb Canva eren molt creatives. Un dels aspectes més destacats va ser que molts alumnes van utilitzar imatges generades amb Intel·ligència Artificial (IA) per il·lustrar les seves notícies. La majoria d’aquestes imatges estaven molt ben alineades amb el contingut de la seva narració, cosa que feia les presentacions encara més impactants i realistes.

En l’àmbit d’expressió oral, també es va notar una millora respecte a altres grups. Les presentacions van durar més temps perquè els alumnes estaven més motivats i s’animaven a explicar el procés de creació de la seva notícia. Molts van compartir com els havia sorgit la idea, per què havien escollit certs elements i com havien generat les imatges amb IA.

A més, per reforçar la seva comprensió de les estructures d’una notícia, els vaig proporcionar una rúbrica d’avaluació amb la qual havien d’avaluar la feina dels seus companys. Això els va ajudar molt a identificar millor les diferents parts d’una notícia i a desenvolupar el seu esperit crític.

En aquesta sessió, la sensació va ser molt positiva. Vaig notar implicació i entusiasme per part dels alumnes, fet que em va fer sentir molt satisfeta. És gratificant veure com, quan es fomenta la creativitat i es donen eines innovadores, els alumnes responen amb entusiasme i es fan més protagonistes del seu propi aprenentatge.

També em va agradar veure com la rúbrica d’avaluació ajudava els alumnes a entendre millor els elements essencials d’una notícia. Es feien preguntes entre ells i es fixaven en aspectes que, potser, en una simple exposició oral no haurien valorat tant.

Aspectes positius:

• L’originalitat de les notícies i l’ús d’imatges generades per IA va aportar un valor afegit a les presentacions.
• Els alumnes es van implicar en el procés de creació i van ser capaços d’explicar-lo amb seguretat.
• La rúbrica d’avaluació va ser una eina molt útil per millorar la comprensió de l’estructura de la notícia.

Aspectes a millorar:

• Encara hi ha alguns alumnes que necessiten millorar en expressió oral, especialment en la projecció de la veu i la fluïdesa.
• Es podria treballar més en l’equilibri entre la creativitat i la versemblança de les notícies, ja que algunes van ser molt fantasioses.

El fet que aquest grup hagi destacat tant en creativitat pot deure’s a diverses raons:

• Han tingut una millor preparació prèvia i han treballat més a fons la creació de notícies abans de les presentacions.
• L’ús d’eines com Canva i IA ha generat una motivació extra i ha permès als alumnes innovar.
• La rúbrica d’avaluació els ha ajudat a comprendre millor els elements d’una bona notícia i a reflexionar sobre el seu treball i el dels companys.

Aquestes estratègies han tingut un impacte clarament positiu en el resultat final.

He confirmat que proporcionar eines innovadores i fomentar la creativitat millora l’aprenentatge i la motivació dels alumnes. L’ús de tecnologies com la IA pot ser un recurs molt valuós si s’utilitza de manera adequada. També he comprovat que l’avaluació formativa (mitjançant la rúbrica) és clau perquè els alumnes prenguin consciència del seu aprenentatge i millorin de manera autònoma.

• Potenciar encara més l’ús d’eines visuals per fer les presentacions més atractives.
• Fer més èmfasi en la projecció de la veu i la comunicació oral efectiva.
• Introduir una reflexió prèvia sobre la versemblança de les notícies per equilibrar millor creativitat i credibilitat.
• Continuar utilitzant la rúbrica d’avaluació per reforçar l’aprenentatge autònom.

Aquesta experiència amb 1r ESO A ha estat molt positiva i reafirma la importància de combinar creativitat, eines digitals i reflexió sobre el procés per aconseguir millors resultats en l’aprenentatge.

A continuació, deixo algunes de les presentacions que més han sorprès!

Bibliografia
Schön, D. A. (1983). The reflective practitioner: How professionals think in action. Basic Books.
Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Expressió oral, competència comunicativa, creativitat, avaluació formativa
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön (reflexió en l’acció i sobre l’acció)

En aquesta cinquena i sisena sessió de la intervenció autònoma, el grup de 1r d’ESO D ha dut a terme les seves presentacions orals sobre les notícies que havien elaborat anteriorment. La majoria d’aquestes notícies estaven basades en informació trobada a Internet, fet que va quedar en evidència durant les exposicions. Quan els preguntava sobre el procés de creació o el perquè d’algunes dades, molts alumnes no sabien respondre amb seguretat, mostrant poca implicació personal amb el contingut.

En l’àmbit formal, les presentacions a Canva estaven ben estructurades, seguint el model d’un diari amb columnes, imatges i peus de foto. No obstant això, en analitzar els textos, es podia percebre clarament que molts d’ells eren fragments copiats literalment d’Internet, la qual cosa va afectar la qualitat de les exposicions. Per complementar aquesta activitat, els alumnes també van utilitzar rúbriques per avaluar els seus companys. Això els va ajudar a prendre consciència de si havien fet bé o malament les diferents parts de la notícia, així com de la correcta aplicació de les 5W.

Davant aquesta situació i veient que les presentacions només havien ocupat una hora de classe, vaig decidir aprofitar la següent hora per proposar una nova activitat d’escriptura creativa. Aquesta vegada, els alumnes havien de redactar una notícia inventada sobre la seva ciutat, Valls, seguint el model treballat prèviament amb el grup de 1r ESO A. L’objectiu era fomentar la seva creativitat i assegurar-me que tot el contingut fos 100% original.

El canvi va ser notable: els alumnes van mostrar molta més motivació i implicació en l’escriptura. Les notícies resultants van ser sorprenentment originals, demostrant que quan es limita l’ús d’Internet i es proposa una tasca més personalitzada, l’alumnat s’involucra més en el procés d’aprenentatge.

M’agradaria destacar punts especialment interessants i unes fotografies:

• Una notícia creada per tres alumnes que s’hi van implicar tot i que la tasca era individual. Una alumna va tenir la idea de fer-la sobre com un dels seus companys cremava l’institut; aquest company hi va estar d’acord i fins i tot es va oferir per fer-se una foto amb un encenedor. Un altre alumne va voler ser el fotògraf i va firmar al peu de foto.
• Una notícia escrita per un alumne amb un PI de dislèxia, que va fer la tasca de manera excel·lent. Va ser molt original en el tema, ja que va escollir com a protagonistes els pobles de l’Alt Camp. Va seguir al peu de la lletra totes les indicacions que s’havien explicat en la teoria.
• Altres exemples que mostren la creativitat de l’alumnat, amb temes sorprenents i estructures molt ben treballades.

  

  

  

  

  

Durant les presentacions, vaig sentir certa frustració en veure la manca d’implicació de molts alumnes amb les seves pròpies notícies. El fet que no poguessin justificar el contingut demostrava que no havien fet un treball de reflexió ni de síntesi, sinó que s’havien limitat a copiar informació.

No obstant això, quan vam passar a l’activitat d’escriptura creativa, em vaig sentir molt més satisfeta. Veure com els alumnes es prenien seriosament la tasca i mostraven entusiasme per crear històries pròpies em va fer pensar que aquest era el camí correcte per fomentar la seva autonomia i creativitat.

Aspectes positius:

• Les presentacions estaven ben estructurades en l’àmbit visual.
• La nova activitat d’escriptura va generar un alt grau de motivació.
• Els alumnes van demostrar molta més creativitat quan se’ls va demanar que inventessin una notícia pròpia.

Aspectes a millorar:

• Cal insistir més en la importància de la producció pròpia i la reflexió crítica per evitar el “copiar i enganxar”.
• Les presentacions orals haurien d’incloure una fase prèvia de preparació on els alumnes expliquin com han arribat a la seva notícia.

L’excés de referències d’Internet en les notícies presentades demostra que els alumnes no tenen encara prou interioritzada la importància de la redacció pròpia. Això pot ser degut al fet que avui dia tenen molt accés a la informació digital i sovint no veuen la necessitat de reelaborar-la amb les seves paraules.

En canvi, quan se’ls va proposar una tasca amb un marc temàtic més concret i proper (notícies inventades sobre Valls), van haver d’activar la seva imaginació i es van sentir més involucrats en el procés.

Aquesta experiència reafirma la idea que l’estructura de la tasca influeix molt en la implicació de l’alumnat: si la proposta és massa oberta i permet la còpia fàcil, molts alumnes optaran per la via més senzilla.

He après que l’autenticitat de la tasca és clau per aconseguir un aprenentatge significatiu. Quan els alumnes han de crear alguna cosa nova i pròxima a la seva realitat, s’impliquen molt més i produeixen resultats més satisfactoris.

També he après que cal establir estratègies prèvies per evitar el plagi, com ara fer un treball inicial de comprensió i reflexió abans de la recerca d’informació.

• Introduir una sessió prèvia sobre la importància de la redacció pròpia i els riscos del plagi.
• Incorporar una rúbrica d’autoavaluació perquè els alumnes revisin la seva feina abans de presentar-la.
• Seguir aplicant activitats que fomentin la creativitat i l’originalitat en comptes de deixar la temàtica totalment lliure.
• En les presentacions orals, demanar als alumnes que expliquin com han creat la seva notícia, per assegurar-me que hi ha hagut un procés de reflexió.

Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre millor com estructurar les tasques perquè fomentin un aprenentatge real i profund. La reflexió en acció i sobre l’acció (Schön, 1983) m’ha permès detectar problemes i trobar solucions immediates, com va ser el canvi d’estratègia amb l’escriptura creativa.

Bibliografia
Schön, D. A. (1983). The reflective practitioner: How professionals think in action. Basic Books.
Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Gestió de l’aula, competència comunicativa, avaluació formativa, creativitat
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön (reflexió en l’acció i sobre l’acció)

1. Descripció: Què ha passat?

Durant la tercera i quarta sessió de la intervenció autònoma, he treballat amb els grups de 1r d’ESO D i 1r d’ESO A. L’activitat proposada consistia en la redacció d’una notícia seguint els elements i criteris apresos en sessions prèvies.

A 1r ESO D, la tasca era elaborar una notícia real sobre qualsevol àmbit. Els alumnes es van organitzar en grups de manera molt fluida, gràcies a la seva bona cohesió de classe. No obstant això, vaig detectar un problema recurrent: molts d’ells es basaven excessivament en fonts d’Internet i utilitzaven la tècnica del “copiar i enganxar”, sense treballar prou la seva pròpia redacció.

Per evitar aquest problema amb el grup de 1r ESO A, vaig modificar la proposta: la notícia havia de ser inventada i havia de tenir relació amb la nostra ciutat, Valls. D’aquesta manera, em garantia que el contingut fos 100% original i elaborat pels alumnes. Els resultats ens van sorprendre molt, tant a mi com a la meva tutora de pràctiques, ja que l’alumnat es va prendre la tasca amb molta serietat i va demostrar una gran creativitat.

Durant l’activitat, els alumnes rebien feedback immediat per ajudar-los a millorar les seves produccions, i alhora repassàvem la teoria treballada anteriorment.

2. Sentiments: Com m’he sentit?

Em vaig sentir satisfeta amb el canvi d’estratègia, ja que va generar un major compromís per part de l’alumnat. A 1r ESO D, la seva predisposició a treballar va ser bona, però el fet de recórrer massa a Internet em va fer pensar que potser no havíem aprofundit prou en la importància de la mateixa redacció.

En canvi, a 1r ESO A, vaig veure que l’activitat generava més entusiasme i que els alumnes gaudien del procés de creació, cosa que em va fer sentir més confiada en la meva capacitat d’adaptació a les necessitats del grup.

També vaig notar que els comentaris immediats els ajudaven molt, però alguns alumnes necessitaven més seguretat en les seves habilitats d’escriptura.

3. Avaluació: Què ha anat bé i què es pot millorar?

Aspectes positius:

• La modificació de la tasca per al grup de 1r ESO A va fomentar la creativitat i la implicació.
• La participació dels alumnes va ser alta i van mostrar més autonomia.
• El feedback immediat els ajudava a millorar les seves notícies a temps real.
• La connexió amb l’entorn proper (Valls) va fer que les notícies fossin més significatives.

Aspectes a millorar:

• A 1r ESO D, cal treballar estratègies per fomentar una producció pròpia sense dependre tant d’Internet.

4. Anàlisi: Per què ha passat això?

L’elecció d’un tema lliure a 1r ESO D va portar a un excés de referències externes. En canvi, quan es va restringir el camp temàtic a 1r ESO A, els alumnes es van veure forçats a utilitzar la seva creativitat. Això em fa pensar que l’orientació de la tasca pot influir molt en el nivell d’implicació i originalitat.

També vaig veure que el feedback immediat és una eina molt poderosa, però ha de ser donat amb equilibri per evitar que es percebi com una crítica massa directa.

He confirmat que adaptar la tasca a les característiques del grup pot fer una diferència enorme en els resultats. Fomentar la creativitat amb restriccions temàtiques pot ser una estratègia efectiva per evitar la dependència d’Internet i potenciar l’originalitat.

També he après que el feedback ha de ser equilibrat: ha de donar pistes clares de millora, però sense desmotivar.

• A 1r ESO D, plantejar una activitat prèvia de reflexió sobre l’ús d’Internet i el plagi per conscienciar els alumnes sobre la importància de la redacció pròpia.
• Abans d’acabar la meva intervenció, m’agradaria fer alguna activitat a 1r ESO D per fomentar més la creativitat. Per exemple, que facin una notícia inventada.
• Seguir aplicant la tècnica de restringir l’àmbit temàtic per fomentar la creativitat.

Aquesta experiència em reafirma en la importància de la reflexió en l’acció i sobre l’acció (Schön, 1983) per ajustar la pràctica docent a les necessitats reals dels alumnes. Amb petites modificacions, es poden obtenir resultats molt més enriquidors i motivadors.

Bibliografia
Schön, D. A. (1983). The reflective practitioner: How professionals think in action. Basic Books.
Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Gestió de l’aula, competència comunicativa, avaluació formativa
Model de reflexió utilitzat: Graham Gibbs i el cicle de reflexió (1988)

1. Descripció: Què ha passat?

Avui he dut a terme la tercera sessió d’intervenció autònoma amb el grup de 1r d’ESO A. Hem treballat les diapositives 11 i 12 del material ‘Els gèneres periodístics’ i hem fet un exercici del llibre on l’alumnat havia de crear un titular i una entradeta a partir d’un tema donat.

Després d’haver observat a la sessió anterior que la gestió dels torns de paraula no funcionava del tot bé, avui he aplicat una nova estratègia per ordenar la participació. He establert un sistema de torns mitjançant l’ús d’un objecte físic que els alumnes havien de tenir a la mà per poder parlar. Això ha ajudat a reduir les interrupcions i ha permès una millor organització del debat. A més, he remarcat des del principi la importància d’escoltar activament els companys abans de respondre.

L’activitat ha funcionat millor en termes d’ordre i respecte als torns, i l’alumnat ha seguit mostrant molt d’interès i motivació per participar. Durant la correcció, he llegit les seves propostes i els he donat feedback immediat sobre com millorar-les. Al final de la sessió, els alumnes que havien fet una millor redacció han llegit els seus titulars i entradetes en veu alta.

2. Sentiments: Com m’he sentit?

M’he sentit més tranquil·la que en la sessió anterior perquè la nova estratègia per regular els torns ha funcionat força bé. L’alumnat ha estat més respectuós amb els temps de paraula i això ha permès un debat més ordenat. Tot i això, encara hi ha hagut moments en què alguns alumnes intentaven parlar sense esperar el seu torn, fet que m’ha obligat a recordar constantment la norma.

També he notat que el feedback immediat era molt útil per a l’alumnat, però seguia havent-hi alguns casos en què, en assenyalar errors, alguns alumnes es desmotivaven. Això em fa pensar que cal seguir ajustant la manera en què ofereixo les correccions perquè siguin constructives i no afectin la seva confiança.

3. Avaluació: Què ha anat bé i què es pot millorar?

• Aspectes positius:
  • La nova estratègia de torns ha ajudat a gestionar millor la participació.
  • L’alumnat ha mantingut un alt nivell de motivació i interès.
  • El feedback immediat ha estat efectiu per ajudar-los a millorar les seves produccions escrites.
  • La lectura en veu alta dels millors textos ha reforçat la implicació dels alumnes.
• Aspectes a millorar:
  • Encara hi ha alguns alumnes que es precipiten a parlar sense respectar del tot els torns.
  • La manera de donar feedback s’ha d’ajustar millor per equilibrar correccions i reforços positius.
  • Tot i la millora en la gestió del temps, alguns alumnes no han pogut compartir les seves propostes.

4. Anàlisi: Per què ha passat això?

La introducció del sistema de torns ha millorat la gestió de la participació, però cal seguir reforçant-lo perquè es converteixi en una rutina natural dins l’aula. L’alumnat de 1r ESO A té una dinàmica molt participativa i expressiva, cosa que és positiva, però que requereix un control constant per evitar que la classe es torni caòtica.

També he vist que, tot i que el feedback immediat és una eina molt útil, cal oferir-lo d’una manera que mantingui la confiança de l’alumnat. Potser introduir una revisió prèvia en parelles o fer servir rúbriques senzilles podria ajudar-los a tenir més clar què es valora en els seus textos abans de rebre correccions.

5. Conclusió: Què he après?

Aquesta sessió m’ha confirmat que introduir una estructura clara per gestionar la participació és essencial en grups amb molta energia. També he après que la manera en què es dona el feedback pot influir molt en la motivació de l’alumnat i que cal ajustar-lo per fer-lo més equilibrat.

6. Pla d’acció: Què faré diferent la pròxima vegada?

1. Seguir aplicant l’estratègia de torns, reforçant la seva aplicació i premiant els alumnes que respectin el sistema de participació.
2. Introduir la revisió prèvia per parelles, perquè els alumnes puguin detectar errors abans de rebre el feedback del professor.
3. Ajustar la manera de donar correccions, assegurant-me de destacar sempre un punt positiu abans d’assenyalar aspectes a millorar.
4. Gestionar millor el temps de lectura en veu alta perquè més alumnes puguin compartir les seves propostes.

Conclusió

L’estratègia de torns ha estat una millora clara respecte a la sessió anterior, però encara cal seguir treballant la seva aplicació per assegurar que tots els alumnes la respectin. Segons Gibbs (1988), la reflexió estructurada en cicle permet extreure aprenentatges concrets i aplicar millores en futures sessions. Ajustant el feedback i la gestió del temps, puc aconseguir una classe més equilibrada i participativa.

Bibliografia

• Gibbs, G. (1988). Learning by doing: A guide to teaching and learning methods. Oxford Centre for Staff and Learning Development.
• Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Avaluació formativa, competència comunicativa, pràctica reflexiva mediada
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön (reflexió en l’acció i sobre l’acció)

Reflexió en l’acció: adaptacions en temps real

He dut a terme la tercera sessió d’intervenció autònoma amb el grup de 1r d’ESO D, treballant les diapositives 11 i 12 del material ‘Els gèneres periodístics’. A l’inici de la sessió, hem fet un breu recordatori dels conceptes treballats prèviament per assegurar que tots els alumnes tenien clars els elements bàsics d’una notícia.

L’activitat principal ha consistit a fer un exercici del llibre en què els alumnes havien de crear un titular i una entradeta a partir d’un tema donat. Jo anava llegint les seves propostes i els proporcionava feedback immediat sobre aspectes a millorar, com la claredat, l’objectivitat i la precisió del llenguatge.

Durant aquesta activitat, he hagut d’adaptar la meva estratègia d’avaluació en temps real. Per exemple, en notar que alguns alumnes tenien dificultats a sintetitzar la informació en un titular clar i atractiu, he decidit posar exemples concrets i fer una comparació entre bons i mals titulars perquè poguessin millorar les seves produccions. Aquesta adaptació ha resultat útil per aclarir dubtes de manera immediata i ajudar-los a comprendre millor els criteris d’avaluació.

També he observat que alguns alumnes es desmotivaven en veure que les seves propostes requerien modificacions. Per contrarestar aquest efecte, he reforçat els aspectes positius de cada redacció abans d’indicar què es podia millorar. Aquests ajustos en temps real responen a la idea de Schön (1983) sobre la reflexió en l’acció, que implica fer ajustaments immediats per millorar la pràctica docent.

Reflexió sobre l’acció: anàlisi i propostes de millora

Un cop acabada la sessió, he analitzat com ha funcionat l’activitat i quins aspectes es podrien millorar en futures sessions:

• Punts forts:
  • L’avaluació formativa i el feedback immediat han ajudat a corregir errors i millorar la comprensió dels criteris d’una bona notícia.
  • L’estratègia de reforç positiu ha contribuït a mantenir la motivació de l’alumnat.
  • La comparació d’exemples ha facilitat la identificació de característiques clau en els titulars i entradetes.
• Aspectes a millorar:
  • Algunes explicacions podrien ser més visuals, amb esquemes o diapositives que resumeixin els criteris d’un bon titular.
  • Podria ser beneficiós incorporar una fase de revisió per parelles abans del feedback del professor per fomentar l’autoavaluació.
  • Caldria gestionar millor el temps perquè més alumnes puguin compartir les seves propostes en veu alta.

Conclusió

Aquesta sessió ha posat de manifest la importància de l’avaluació formativa i de la reflexió en temps real per ajustar la pràctica docent. Tal com defensa Schön, l’adaptació constant a les necessitats de l’alumnat és clau per millorar la seva experiència d’aprenentatge. A partir d’aquesta experiència, incorporaré estratègies visuals i activitats prèvies de revisió per fer més efectiva l’avaluació formativa en futures sessions.

Exercici del llibre de text

Exemples dels exercicis duts a terme a classe

Bibliografia

• Schön, D. A. (1983). The reflective practitioner: How professionals think in action. Basic Books.
• Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Gestió de l’aula, competència comunicativa, pràctica reflexiva mediada
Model de reflexió utilitzat: David Kolb i el cicle d’aprenentatge experiencial

1. Experiència concreta: Què ha passat?

He realitzat la meva segona sessió d’intervenció autònoma amb el grup de 1r d’ESO A, un grup molt mogut i amb molta energia. L’objectiu de la sessió ha estat el mateix que en l’altra classe: introduir els elements bàsics de la notícia i treballar amb el material ‘Els gèneres periodístics’ fins a la diapositiva 10.

A diferència de l’altre grup, en aquesta sessió l’alumnat ha mostrat un gran interès per participar en els debats. Tot i que aquesta actitud és positiva, ha generat moments de descontrol, ja que molts alumnes volien parlar al mateix temps sense respectar els torns de paraula. Això ha dificultat la fluïdesa de la sessió i m’ha obligat a intervenir constantment per regular la conversa.

2. Observació reflexiva: Què he observat?

Durant la sessió, he notat diversos aspectes destacables:

• L’alumnat d’aquest curs té un nivell d’energia molt alt, cosa que pot ser un avantatge en activitats dinàmiques, però també un repte per a la gestió de l’aula.
• La participació ha estat molt elevada, però en molts casos desordenada. Tot i donar torns de paraula, alguns alumnes s’avançaven o parlaven per sobre dels altres.
• He hagut d’interrompre diverses vegades per demanar silenci i recordar les normes de respecte en el diàleg.
• Malgrat el caos, el grup ha assimilat els continguts i ha demostrat interès pel tema.

3. Conceptualització abstracta: Què he après?

Segons Kolb (1984), l’aprenentatge es construeix a partir de l’experiència, la reflexió i l’experimentació. En aquest sentit, aquesta sessió m’ha ajudat a entendre la importància d’adaptar les estratègies de gestió de l’aula segons les característiques del grup. L’experiència m’ha fet reflexionar sobre:

• La necessitat d’establir normes de comunicació clares abans d’iniciar el debat.
• La importància d’usar estratègies de moderació, com l’ús de cartes de torn de paraula o la creació de petits grups de discussió abans de posar les idees en comú.
• L’equilibri entre fomentar la participació i mantenir l’ordre per garantir que tothom pugui expressar-se sense interrupcions.

4. Experimentació activa: Com ho aplicaré en el futur?

De cara a futures sessions amb grups similars, vull posar en pràctica algunes millores:

1. Establir normes de comunicació des del principi: Fer una breu explicació sobre la importància del respecte als torns de paraula i aplicar sancions positives per als qui segueixin les normes.
2. Usar eines visuals per organitzar els torns: Per exemple, una pilota o un objecte que passi d’un alumne a un altre per indicar qui té el torn de paraula.
3. Introduir la tècnica del “Think-Pair-Share”: Fomentar que primer pensin les seves respostes individualment, després les comparteixin amb un company i finalment exposin les conclusions en veu alta.

Conclusió

Aquesta experiència ha estat molt enriquidora per a la meva formació docent, ja que m’ha permès veure com la mateixa activitat pot tenir resultats diferents segons el grup amb què es treballa. Tal com assenyalen Ornellas i Garcia (2021), la pràctica reflexiva és un repte constant per als docents, però és també una eina essencial per a la millora professional. Aplicar estratègies adequades de gestió de l’aula és fonamental per aprofitar l’energia i l’entusiasme dels alumnes sense que es converteixi en una barrera per a l’aprenentatge.

Bibliografia

• Kolb, D. A. (1984). Experiential learning: Experience as the source of learning and development. Prentice Hall.
• Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Competència comunicativa, competència digital, pràctica reflexiva mediada, igualtat de gènere
Model de reflexió utilitzat: Philippe Perrenoud i l’hàbitus reflexiu

Coneixement en l’acció: context de la sessió

He dut a terme la primera sessió de la meva intervenció autònoma amb el grup de 1r d’ESO D, un grup molt tranquil i participatiu. Aquesta sessió ha estat l’inici del projecte ‘Fem una notícia’, una situació d’aprenentatge que té com a objectiu que l’alumnat aprengui a redactar textos periodístics aplicant les regles bàsiques del gènere informatiu.

La sessió ha tingut una durada d’una hora i s’ha desenvolupat segons la planificació prevista. He pogut avançar fins a la diapositiva número 10 del material ‘Els gèneres periodístics’, tal i com havia planificat, explicant els diferents tipus de mitjans de comunicació i els elements fonamentals d’una notícia. A més, hem parlat de les funcions principals dels mitjans de comunicació (informar, formar i entretenir) i del creixement dels mitjans digitals en l’actualitat. També hem reflexionat sobre l’impacte de la ràpida expansió d’Internet en els mitjans tradicionals, i com això ha afectat la manera com consumim informació avui dia. A més, hem començat a introduir la idea que dins del periodisme hi ha diferents gèneres textuals, com els informatius, d’opinió i interpretatius, encara que aprofundirem més en aquest aspecte en les pròximes sessions.

També he aprofitat per fer una primera reflexió sobre la igualtat de gènere en els mitjans de comunicació. Hem parlat sobre com sovint la representació de dones i homes en les notícies no és equitativa i de com això pot influir en la percepció de la realitat. Aquesta reflexió inicial ha permès obrir el debat sobre la necessitat d’un periodisme que sigui inclusiu i representatiu de la diversitat de la societat.

Reflexió en i durant l’acció: adaptacions en temps real

Seguint la planificació, he iniciat la sessió amb una introducció sobre la importància del periodisme i la funció de les notícies en la societat. Després, hem analitzat diversos exemples de notícies per identificar-ne l’estructura i les característiques principals (títol, entradeta, cos i imatge). També hem parlat sobre els elements fonamentals de la comunicació periodística, com l’emissor, el canal, el receptor, el missatge, el codi i el context.

Durant l’activitat, he detectat que una part de l’alumnat tenia dificultats per identificar les parts clau d’una notícia. Davant d’aquesta situació, he decidit modificar la dinàmica i treballar primer amb un exercici col·laboratiu que tenien al seu llibre de text: en grups reduïts, els alumnes havien de reconstruir una notícia desordenada i justificar l’ordre que havien escollit. Aquest canvi ha permès que els estudiants interioritzessin millor l’estructura de la notícia abans de començar a redactar.

També m’he trobat amb alguns alumnes que es mostraven reticents a participar. Per fomentar la seva implicació, he introduït una dinàmica més visual: hem projectat titulars impactants i hem debatut quin d’ells generava més interès, fent que l’alumnat pogués donar la seva opinió de manera més espontània. Aquesta estratègia ha funcionat especialment bé amb aquells que inicialment estaven més desconnectats de l’activitat.

A més, hem parlat de com la informació es pot transmetre a través de diferents canals i com cada mitjà té les seves característiques pròpies. Hem comparat diaris en paper, revistes, ràdio, televisió i mitjans digitals, destacant els seus avantatges i inconvenients. Això ha permès que l’alumnat reflexionés sobre quin mitjà consumeixen més i per què.

Per finalitzar, hem fet un exercici assenyalant les parts d’una notícia que hi havia al diari aquell mateix dia. Cada alumne ha fet l’activitat al seu dietari, enganxant la notícia i assenyalant les parts amb bolígraf.

Reflexió sobre l’acció: anàlisi i possibles millores

Segons Perrenoud (2004), la pràctica reflexiva ha de ser constant i convertir-se en un hàbitus que permeti al docent ajustar-se a les necessitats reals de l’aula. Aquesta sessió ha posat en evidència la importància de la flexibilitat en la intervenció docent i la necessitat d’adaptar-se en temps real a les respostes de l’alumnat.

Aspectes positius de la sessió:

• L’activitat de reconstrucció d’una notícia ha facilitat la comprensió de l’estructura textual.
• El debat sobre titulars ha fomentat la participació d’alumnes menys motivats.
• La combinació d’exemples reals amb exercicis pràctics ha ajudat a connectar la teoria amb la pràctica.
• El ritme de la sessió ha estat adequat, i s’ha pogut arribar fins a la diapositiva 10 sense problemes.
• La comparació entre mitjans tradicionals i digitals ha generat un debat interessant sobre l’accés i la credibilitat de la informació.
• La introducció dels diferents gèneres periodístics ha estat una primera aproximació per ajudar l’alumnat a entendre que no totes les notícies segueixen el mateix estil ni tenen la mateixa intenció comunicativa.
• La reflexió sobre la igualtat de gènere en els mitjans ha ajudat a generar un debat enriquidor sobre la representació de les dones i els estereotips de gènere en el periodisme.

Propostes per a les pròximes sessions

A partir de l’experiència d’aquesta primera sessió, plantejo les següents millores:

1. Introduir més suports visuals i esquemes per facilitar la comprensió de la tasca.
2. Fer una dinàmica pràctica amb diferents diaris i revistes perquè els alumnes puguin analitzar-los en grup i compartir les seves observacions.
3. Donar més espai a la reflexió sobre com consumim informació i quins mitjans utilitzem diàriament.
4. Desenvolupar més a fons la classificació dels gèneres periodístics i fer exercicis pràctics per diferenciar-los.

Aquesta primera sessió m’ha ajudat a prendre consciència de la importància de l’adaptació constant a les necessitats de l’alumnat i de la importància de fomentar la participació activa de tot el grup. Tal com diu Perrenoud, la reflexió contínua és la clau per a la millora docent.

Adjunto la presentació feta amb Canva que estic seguint per explicar la teoria, ha estat consensuada amb la meva mentora.

https://www.canva.com/design/DAGbyM5PGU4/vA6xZUKwJxs6Rdc-3zoX1Q/edit?utm_content=DAGbyM5PGU4&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Seguidament, toca fer la mateixa sessió amb l’altre grup de 1r ESO, us aniré informant!

Bibliografia

Perrenoud, P. (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Graó.

Fase: Fase d’intervenció acompanyada
Competències treballades: Pràctica reflexiva mediada, col·laboració docent, millora de la pràctica educativa
Model de reflexió utilitzat: Philippe Perrenoud

Coneixement en l’acció: context de la situació

Aquesta setmana he assistit a les reunions d’avaluació del segon trimestre, un espai essencial per fer balanç del progrés acadèmic i personal de l’alumnat. Aquestes trobades són, en teoria, una oportunitat per a la reflexió col·lectiva, la presa de decisions pedagògiques i la millora de la pràctica docent. No obstant això, la realitat dista sovint d’aquest ideal.

Durant les reunions, he observat dues dinàmiques preocupants: per una banda, la tendència a reduir l’avaluació a una qüestió purament numèrica, sense considerar els processos d’aprenentatge de cada estudiant; per l’altra, una certa inèrcia en les intervencions, que en molts casos es limiten a constatar dificultats sense plantejar estratègies concretes de millora. Aquesta situació m’ha portat a qüestionar fins a quin punt les reunions d’avaluació són realment espais de reflexió pedagògica o, per contra, simples tràmits burocràtics.

Reflexió en i durant l’acció: decisions preses en temps real

Enmig d’aquestes reunions, m’he trobat reflexionant sobre la meva pròpia pràctica docent i el paper que hauria de tenir l’avaluació en el procés educatiu. Perrenoud (2004) defensa que la reflexió ha de ser un hàbit permanent, inscrit dins d’una relació analítica amb l’acció. Però, com podem transformar aquestes reunions en veritables espais de reflexió pedagògica?

Davant d’aquest repte, crec que l’equip docent s’hauria de plantejar algunes preguntes que anessin més enllà de la simple assignació de notes:

• Quines estratègies hem aplicat fins ara per ajudar aquest alumne?
• Què podem canviar en la nostra metodologia per afavorir el seu progrés?
• Com podem coordinar-nos millor com a equip docent per oferir-li un suport més efectiu?

Reflexió sobre l’acció: anàlisi i propostes de millora

A partir d’aquesta experiència, m’adono que la pràctica reflexiva en el context docent no és un procés espontani, sinó que ha de ser construït i fomentat de manera intencionada. Perrenoud assenyala que el docent reflexiu és aquell que no només qüestiona la seva pròpia pràctica, sinó que també cerca maneres de millorar-la de manera col·laborativa.

Per aquest motiu, considero que caldria repensar el format de les reunions d’avaluació per convertir-les en espais reals de reflexió i acció pedagògica. Algunes propostes per avançar en aquesta direcció podrien ser:

1. Integrar una fase de reflexió pedagògica dins de les reunions, amb preguntes específiques sobre els processos d’aprenentatge.
2. Fomentar la cultura del feedback entre docents, compartint estratègies d’èxit i problemàtiques comunes per trobar solucions conjuntes.
3. Donar més protagonisme a l’alumnat en el procés d’avaluació, incorporant el seu punt de vista mitjançant enquestes o autoavaluacions prèvies a la reunió.

Tal com defensa Perrenoud, la professionalització docent requereix un compromís amb la reflexió contínua. Si volem que les reunions d’avaluació siguin més que un simple tràmit, cal que desenvolupem un hàbitus reflexiu que ens permeti transformar la nostra pràctica educativa de manera conscient i sistemàtica.

Bibliografia

Perrenoud, P. (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Graó.