Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Expressió oral, competència comunicativa, creativitat, avaluació formativa
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön (reflexió en l’acció i sobre l’acció)

En aquesta cinquena i sisena sessió de la intervenció autònoma, el grup de 1r d’ESO D ha dut a terme les seves presentacions orals sobre les notícies que havien elaborat anteriorment. La majoria d’aquestes notícies estaven basades en informació trobada a Internet, fet que va quedar en evidència durant les exposicions. Quan els preguntava sobre el procés de creació o el perquè d’algunes dades, molts alumnes no sabien respondre amb seguretat, mostrant poca implicació personal amb el contingut.

En l’àmbit formal, les presentacions a Canva estaven ben estructurades, seguint el model d’un diari amb columnes, imatges i peus de foto. No obstant això, en analitzar els textos, es podia percebre clarament que molts d’ells eren fragments copiats literalment d’Internet, la qual cosa va afectar la qualitat de les exposicions. Per complementar aquesta activitat, els alumnes també van utilitzar rúbriques per avaluar els seus companys. Això els va ajudar a prendre consciència de si havien fet bé o malament les diferents parts de la notícia, així com de la correcta aplicació de les 5W.

Davant aquesta situació i veient que les presentacions només havien ocupat una hora de classe, vaig decidir aprofitar la següent hora per proposar una nova activitat d’escriptura creativa. Aquesta vegada, els alumnes havien de redactar una notícia inventada sobre la seva ciutat, Valls, seguint el model treballat prèviament amb el grup de 1r ESO A. L’objectiu era fomentar la seva creativitat i assegurar-me que tot el contingut fos 100% original.

El canvi va ser notable: els alumnes van mostrar molta més motivació i implicació en l’escriptura. Les notícies resultants van ser sorprenentment originals, demostrant que quan es limita l’ús d’Internet i es proposa una tasca més personalitzada, l’alumnat s’involucra més en el procés d’aprenentatge.

M’agradaria destacar punts especialment interessants i unes fotografies:

• Una notícia creada per tres alumnes que s’hi van implicar tot i que la tasca era individual. Una alumna va tenir la idea de fer-la sobre com un dels seus companys cremava l’institut; aquest company hi va estar d’acord i fins i tot es va oferir per fer-se una foto amb un encenedor. Un altre alumne va voler ser el fotògraf i va firmar al peu de foto.
• Una notícia escrita per un alumne amb un PI de dislèxia, que va fer la tasca de manera excel·lent. Va ser molt original en el tema, ja que va escollir com a protagonistes els pobles de l’Alt Camp. Va seguir al peu de la lletra totes les indicacions que s’havien explicat en la teoria.
• Altres exemples que mostren la creativitat de l’alumnat, amb temes sorprenents i estructures molt ben treballades.

  

  

  

  

  

Durant les presentacions, vaig sentir certa frustració en veure la manca d’implicació de molts alumnes amb les seves pròpies notícies. El fet que no poguessin justificar el contingut demostrava que no havien fet un treball de reflexió ni de síntesi, sinó que s’havien limitat a copiar informació.

No obstant això, quan vam passar a l’activitat d’escriptura creativa, em vaig sentir molt més satisfeta. Veure com els alumnes es prenien seriosament la tasca i mostraven entusiasme per crear històries pròpies em va fer pensar que aquest era el camí correcte per fomentar la seva autonomia i creativitat.

Aspectes positius:

• Les presentacions estaven ben estructurades en l’àmbit visual.
• La nova activitat d’escriptura va generar un alt grau de motivació.
• Els alumnes van demostrar molta més creativitat quan se’ls va demanar que inventessin una notícia pròpia.

Aspectes a millorar:

• Cal insistir més en la importància de la producció pròpia i la reflexió crítica per evitar el “copiar i enganxar”.
• Les presentacions orals haurien d’incloure una fase prèvia de preparació on els alumnes expliquin com han arribat a la seva notícia.

L’excés de referències d’Internet en les notícies presentades demostra que els alumnes no tenen encara prou interioritzada la importància de la redacció pròpia. Això pot ser degut al fet que avui dia tenen molt accés a la informació digital i sovint no veuen la necessitat de reelaborar-la amb les seves paraules.

En canvi, quan se’ls va proposar una tasca amb un marc temàtic més concret i proper (notícies inventades sobre Valls), van haver d’activar la seva imaginació i es van sentir més involucrats en el procés.

Aquesta experiència reafirma la idea que l’estructura de la tasca influeix molt en la implicació de l’alumnat: si la proposta és massa oberta i permet la còpia fàcil, molts alumnes optaran per la via més senzilla.

He après que l’autenticitat de la tasca és clau per aconseguir un aprenentatge significatiu. Quan els alumnes han de crear alguna cosa nova i pròxima a la seva realitat, s’impliquen molt més i produeixen resultats més satisfactoris.

També he après que cal establir estratègies prèvies per evitar el plagi, com ara fer un treball inicial de comprensió i reflexió abans de la recerca d’informació.

• Introduir una sessió prèvia sobre la importància de la redacció pròpia i els riscos del plagi.
• Incorporar una rúbrica d’autoavaluació perquè els alumnes revisin la seva feina abans de presentar-la.
• Seguir aplicant activitats que fomentin la creativitat i l’originalitat en comptes de deixar la temàtica totalment lliure.
• En les presentacions orals, demanar als alumnes que expliquin com han creat la seva notícia, per assegurar-me que hi ha hagut un procés de reflexió.

Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre millor com estructurar les tasques perquè fomentin un aprenentatge real i profund. La reflexió en acció i sobre l’acció (Schön, 1983) m’ha permès detectar problemes i trobar solucions immediates, com va ser el canvi d’estratègia amb l’escriptura creativa.

Bibliografia
Schön, D. A. (1983). The reflective practitioner: How professionals think in action. Basic Books.
Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Gestió de l’aula, competència comunicativa, avaluació formativa, creativitat
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön (reflexió en l’acció i sobre l’acció)

1. Descripció: Què ha passat?

Durant la tercera i quarta sessió de la intervenció autònoma, he treballat amb els grups de 1r d’ESO D i 1r d’ESO A. L’activitat proposada consistia en la redacció d’una notícia seguint els elements i criteris apresos en sessions prèvies.

A 1r ESO D, la tasca era elaborar una notícia real sobre qualsevol àmbit. Els alumnes es van organitzar en grups de manera molt fluida, gràcies a la seva bona cohesió de classe. No obstant això, vaig detectar un problema recurrent: molts d’ells es basaven excessivament en fonts d’Internet i utilitzaven la tècnica del “copiar i enganxar”, sense treballar prou la seva pròpia redacció.

Per evitar aquest problema amb el grup de 1r ESO A, vaig modificar la proposta: la notícia havia de ser inventada i havia de tenir relació amb la nostra ciutat, Valls. D’aquesta manera, em garantia que el contingut fos 100% original i elaborat pels alumnes. Els resultats ens van sorprendre molt, tant a mi com a la meva tutora de pràctiques, ja que l’alumnat es va prendre la tasca amb molta serietat i va demostrar una gran creativitat.

Durant l’activitat, els alumnes rebien feedback immediat per ajudar-los a millorar les seves produccions, i alhora repassàvem la teoria treballada anteriorment.

2. Sentiments: Com m’he sentit?

Em vaig sentir satisfeta amb el canvi d’estratègia, ja que va generar un major compromís per part de l’alumnat. A 1r ESO D, la seva predisposició a treballar va ser bona, però el fet de recórrer massa a Internet em va fer pensar que potser no havíem aprofundit prou en la importància de la mateixa redacció.

En canvi, a 1r ESO A, vaig veure que l’activitat generava més entusiasme i que els alumnes gaudien del procés de creació, cosa que em va fer sentir més confiada en la meva capacitat d’adaptació a les necessitats del grup.

També vaig notar que els comentaris immediats els ajudaven molt, però alguns alumnes necessitaven més seguretat en les seves habilitats d’escriptura.

3. Avaluació: Què ha anat bé i què es pot millorar?

Aspectes positius:

• La modificació de la tasca per al grup de 1r ESO A va fomentar la creativitat i la implicació.
• La participació dels alumnes va ser alta i van mostrar més autonomia.
• El feedback immediat els ajudava a millorar les seves notícies a temps real.
• La connexió amb l’entorn proper (Valls) va fer que les notícies fossin més significatives.

Aspectes a millorar:

• A 1r ESO D, cal treballar estratègies per fomentar una producció pròpia sense dependre tant d’Internet.

4. Anàlisi: Per què ha passat això?

L’elecció d’un tema lliure a 1r ESO D va portar a un excés de referències externes. En canvi, quan es va restringir el camp temàtic a 1r ESO A, els alumnes es van veure forçats a utilitzar la seva creativitat. Això em fa pensar que l’orientació de la tasca pot influir molt en el nivell d’implicació i originalitat.

També vaig veure que el feedback immediat és una eina molt poderosa, però ha de ser donat amb equilibri per evitar que es percebi com una crítica massa directa.

He confirmat que adaptar la tasca a les característiques del grup pot fer una diferència enorme en els resultats. Fomentar la creativitat amb restriccions temàtiques pot ser una estratègia efectiva per evitar la dependència d’Internet i potenciar l’originalitat.

També he après que el feedback ha de ser equilibrat: ha de donar pistes clares de millora, però sense desmotivar.

• A 1r ESO D, plantejar una activitat prèvia de reflexió sobre l’ús d’Internet i el plagi per conscienciar els alumnes sobre la importància de la redacció pròpia.
• Abans d’acabar la meva intervenció, m’agradaria fer alguna activitat a 1r ESO D per fomentar més la creativitat. Per exemple, que facin una notícia inventada.
• Seguir aplicant la tècnica de restringir l’àmbit temàtic per fomentar la creativitat.

Aquesta experiència em reafirma en la importància de la reflexió en l’acció i sobre l’acció (Schön, 1983) per ajustar la pràctica docent a les necessitats reals dels alumnes. Amb petites modificacions, es poden obtenir resultats molt més enriquidors i motivadors.

Bibliografia
Schön, D. A. (1983). The reflective practitioner: How professionals think in action. Basic Books.
Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.