Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Gestió de l’aula, competència comunicativa, avaluació formativa
Model de reflexió utilitzat: Graham Gibbs i el cicle de reflexió (1988)

1. Descripció: Què ha passat?

Avui he dut a terme la tercera sessió d’intervenció autònoma amb el grup de 1r d’ESO A. Hem treballat les diapositives 11 i 12 del material ‘Els gèneres periodístics’ i hem fet un exercici del llibre on l’alumnat havia de crear un titular i una entradeta a partir d’un tema donat.

Després d’haver observat a la sessió anterior que la gestió dels torns de paraula no funcionava del tot bé, avui he aplicat una nova estratègia per ordenar la participació. He establert un sistema de torns mitjançant l’ús d’un objecte físic que els alumnes havien de tenir a la mà per poder parlar. Això ha ajudat a reduir les interrupcions i ha permès una millor organització del debat. A més, he remarcat des del principi la importància d’escoltar activament els companys abans de respondre.

L’activitat ha funcionat millor en termes d’ordre i respecte als torns, i l’alumnat ha seguit mostrant molt d’interès i motivació per participar. Durant la correcció, he llegit les seves propostes i els he donat feedback immediat sobre com millorar-les. Al final de la sessió, els alumnes que havien fet una millor redacció han llegit els seus titulars i entradetes en veu alta.

2. Sentiments: Com m’he sentit?

M’he sentit més tranquil·la que en la sessió anterior perquè la nova estratègia per regular els torns ha funcionat força bé. L’alumnat ha estat més respectuós amb els temps de paraula i això ha permès un debat més ordenat. Tot i això, encara hi ha hagut moments en què alguns alumnes intentaven parlar sense esperar el seu torn, fet que m’ha obligat a recordar constantment la norma.

També he notat que el feedback immediat era molt útil per a l’alumnat, però seguia havent-hi alguns casos en què, en assenyalar errors, alguns alumnes es desmotivaven. Això em fa pensar que cal seguir ajustant la manera en què ofereixo les correccions perquè siguin constructives i no afectin la seva confiança.

3. Avaluació: Què ha anat bé i què es pot millorar?

• Aspectes positius:
  • La nova estratègia de torns ha ajudat a gestionar millor la participació.
  • L’alumnat ha mantingut un alt nivell de motivació i interès.
  • El feedback immediat ha estat efectiu per ajudar-los a millorar les seves produccions escrites.
  • La lectura en veu alta dels millors textos ha reforçat la implicació dels alumnes.
• Aspectes a millorar:
  • Encara hi ha alguns alumnes que es precipiten a parlar sense respectar del tot els torns.
  • La manera de donar feedback s’ha d’ajustar millor per equilibrar correccions i reforços positius.
  • Tot i la millora en la gestió del temps, alguns alumnes no han pogut compartir les seves propostes.

4. Anàlisi: Per què ha passat això?

La introducció del sistema de torns ha millorat la gestió de la participació, però cal seguir reforçant-lo perquè es converteixi en una rutina natural dins l’aula. L’alumnat de 1r ESO A té una dinàmica molt participativa i expressiva, cosa que és positiva, però que requereix un control constant per evitar que la classe es torni caòtica.

També he vist que, tot i que el feedback immediat és una eina molt útil, cal oferir-lo d’una manera que mantingui la confiança de l’alumnat. Potser introduir una revisió prèvia en parelles o fer servir rúbriques senzilles podria ajudar-los a tenir més clar què es valora en els seus textos abans de rebre correccions.

5. Conclusió: Què he après?

Aquesta sessió m’ha confirmat que introduir una estructura clara per gestionar la participació és essencial en grups amb molta energia. També he après que la manera en què es dona el feedback pot influir molt en la motivació de l’alumnat i que cal ajustar-lo per fer-lo més equilibrat.

6. Pla d’acció: Què faré diferent la pròxima vegada?

1. Seguir aplicant l’estratègia de torns, reforçant la seva aplicació i premiant els alumnes que respectin el sistema de participació.
2. Introduir la revisió prèvia per parelles, perquè els alumnes puguin detectar errors abans de rebre el feedback del professor.
3. Ajustar la manera de donar correccions, assegurant-me de destacar sempre un punt positiu abans d’assenyalar aspectes a millorar.
4. Gestionar millor el temps de lectura en veu alta perquè més alumnes puguin compartir les seves propostes.

Conclusió

L’estratègia de torns ha estat una millora clara respecte a la sessió anterior, però encara cal seguir treballant la seva aplicació per assegurar que tots els alumnes la respectin. Segons Gibbs (1988), la reflexió estructurada en cicle permet extreure aprenentatges concrets i aplicar millores en futures sessions. Ajustant el feedback i la gestió del temps, puc aconseguir una classe més equilibrada i participativa.

Bibliografia

• Gibbs, G. (1988). Learning by doing: A guide to teaching and learning methods. Oxford Centre for Staff and Learning Development.
• Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Avaluació formativa, competència comunicativa, pràctica reflexiva mediada
Model de reflexió utilitzat: Donald Schön (reflexió en l’acció i sobre l’acció)

Reflexió en l’acció: adaptacions en temps real

He dut a terme la tercera sessió d’intervenció autònoma amb el grup de 1r d’ESO D, treballant les diapositives 11 i 12 del material ‘Els gèneres periodístics’. A l’inici de la sessió, hem fet un breu recordatori dels conceptes treballats prèviament per assegurar que tots els alumnes tenien clars els elements bàsics d’una notícia.

L’activitat principal ha consistit a fer un exercici del llibre en què els alumnes havien de crear un titular i una entradeta a partir d’un tema donat. Jo anava llegint les seves propostes i els proporcionava feedback immediat sobre aspectes a millorar, com la claredat, l’objectivitat i la precisió del llenguatge.

Durant aquesta activitat, he hagut d’adaptar la meva estratègia d’avaluació en temps real. Per exemple, en notar que alguns alumnes tenien dificultats a sintetitzar la informació en un titular clar i atractiu, he decidit posar exemples concrets i fer una comparació entre bons i mals titulars perquè poguessin millorar les seves produccions. Aquesta adaptació ha resultat útil per aclarir dubtes de manera immediata i ajudar-los a comprendre millor els criteris d’avaluació.

També he observat que alguns alumnes es desmotivaven en veure que les seves propostes requerien modificacions. Per contrarestar aquest efecte, he reforçat els aspectes positius de cada redacció abans d’indicar què es podia millorar. Aquests ajustos en temps real responen a la idea de Schön (1983) sobre la reflexió en l’acció, que implica fer ajustaments immediats per millorar la pràctica docent.

Reflexió sobre l’acció: anàlisi i propostes de millora

Un cop acabada la sessió, he analitzat com ha funcionat l’activitat i quins aspectes es podrien millorar en futures sessions:

• Punts forts:
  • L’avaluació formativa i el feedback immediat han ajudat a corregir errors i millorar la comprensió dels criteris d’una bona notícia.
  • L’estratègia de reforç positiu ha contribuït a mantenir la motivació de l’alumnat.
  • La comparació d’exemples ha facilitat la identificació de característiques clau en els titulars i entradetes.
• Aspectes a millorar:
  • Algunes explicacions podrien ser més visuals, amb esquemes o diapositives que resumeixin els criteris d’un bon titular.
  • Podria ser beneficiós incorporar una fase de revisió per parelles abans del feedback del professor per fomentar l’autoavaluació.
  • Caldria gestionar millor el temps perquè més alumnes puguin compartir les seves propostes en veu alta.

Conclusió

Aquesta sessió ha posat de manifest la importància de l’avaluació formativa i de la reflexió en temps real per ajustar la pràctica docent. Tal com defensa Schön, l’adaptació constant a les necessitats de l’alumnat és clau per millorar la seva experiència d’aprenentatge. A partir d’aquesta experiència, incorporaré estratègies visuals i activitats prèvies de revisió per fer més efectiva l’avaluació formativa en futures sessions.

Exercici del llibre de text

Exemples dels exercicis duts a terme a classe

Bibliografia

• Schön, D. A. (1983). The reflective practitioner: How professionals think in action. Basic Books.
• Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.

Fase: Fase d’intervenció autònoma
Competències treballades: Gestió de l’aula, competència comunicativa, pràctica reflexiva mediada
Model de reflexió utilitzat: David Kolb i el cicle d’aprenentatge experiencial

1. Experiència concreta: Què ha passat?

He realitzat la meva segona sessió d’intervenció autònoma amb el grup de 1r d’ESO A, un grup molt mogut i amb molta energia. L’objectiu de la sessió ha estat el mateix que en l’altra classe: introduir els elements bàsics de la notícia i treballar amb el material ‘Els gèneres periodístics’ fins a la diapositiva 10.

A diferència de l’altre grup, en aquesta sessió l’alumnat ha mostrat un gran interès per participar en els debats. Tot i que aquesta actitud és positiva, ha generat moments de descontrol, ja que molts alumnes volien parlar al mateix temps sense respectar els torns de paraula. Això ha dificultat la fluïdesa de la sessió i m’ha obligat a intervenir constantment per regular la conversa.

2. Observació reflexiva: Què he observat?

Durant la sessió, he notat diversos aspectes destacables:

• L’alumnat d’aquest curs té un nivell d’energia molt alt, cosa que pot ser un avantatge en activitats dinàmiques, però també un repte per a la gestió de l’aula.
• La participació ha estat molt elevada, però en molts casos desordenada. Tot i donar torns de paraula, alguns alumnes s’avançaven o parlaven per sobre dels altres.
• He hagut d’interrompre diverses vegades per demanar silenci i recordar les normes de respecte en el diàleg.
• Malgrat el caos, el grup ha assimilat els continguts i ha demostrat interès pel tema.

3. Conceptualització abstracta: Què he après?

Segons Kolb (1984), l’aprenentatge es construeix a partir de l’experiència, la reflexió i l’experimentació. En aquest sentit, aquesta sessió m’ha ajudat a entendre la importància d’adaptar les estratègies de gestió de l’aula segons les característiques del grup. L’experiència m’ha fet reflexionar sobre:

• La necessitat d’establir normes de comunicació clares abans d’iniciar el debat.
• La importància d’usar estratègies de moderació, com l’ús de cartes de torn de paraula o la creació de petits grups de discussió abans de posar les idees en comú.
• L’equilibri entre fomentar la participació i mantenir l’ordre per garantir que tothom pugui expressar-se sense interrupcions.

4. Experimentació activa: Com ho aplicaré en el futur?

De cara a futures sessions amb grups similars, vull posar en pràctica algunes millores:

1. Establir normes de comunicació des del principi: Fer una breu explicació sobre la importància del respecte als torns de paraula i aplicar sancions positives per als qui segueixin les normes.
2. Usar eines visuals per organitzar els torns: Per exemple, una pilota o un objecte que passi d’un alumne a un altre per indicar qui té el torn de paraula.
3. Introduir la tècnica del “Think-Pair-Share”: Fomentar que primer pensin les seves respostes individualment, després les comparteixin amb un company i finalment exposin les conclusions en veu alta.

Conclusió

Aquesta experiència ha estat molt enriquidora per a la meva formació docent, ja que m’ha permès veure com la mateixa activitat pot tenir resultats diferents segons el grup amb què es treballa. Tal com assenyalen Ornellas i Garcia (2021), la pràctica reflexiva és un repte constant per als docents, però és també una eina essencial per a la millora professional. Aplicar estratègies adequades de gestió de l’aula és fonamental per aprofitar l’energia i l’entusiasme dels alumnes sense que es converteixi en una barrera per a l’aprenentatge.

Bibliografia

• Kolb, D. A. (1984). Experiential learning: Experience as the source of learning and development. Prentice Hall.
• Ornellas, A., & Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.